Punt de partit
«En Genís es treu una pilota de tennis imaginària de la butxaca i amb una raqueta, també imaginària, la colpeja. Des d’aquí mateix té ganes d’iniciar un nou partit. Quan torni a veure en David […] l’hi explicarà. Encara no sap amb qui s’haurà d’enfrontar, però creu que amb el que ha viscut en els […]
«En Genís es treu una pilota de tennis imaginària de la butxaca i amb una raqueta, també imaginària, la colpeja. Des d’aquí mateix té ganes d’iniciar un nou partit. Quan torni a veure en David […] l’hi explicarà. Encara no sap amb qui s’haurà d’enfrontar, però creu que amb el que ha viscut en els últims temps està força preparat per a tot tipus de rivals. Ha sacat amb tanta força que els ulls, obligatòriament, se li dirigeixen molt enlaire, fins al cel. I en fer-ho queda ben meravellat: just en aquest instant s’ha adonat que està fet de núvols de clares d’ou al punt de neu, d’un bon grapat de sucre de llustre i d’uns quants pètals de roses de color de gelat de maduixa. El joc pinta molt bé».
En aquesta darrera novel·la de Jenni Rodà, la segona de les que publica amb la nostra editorial, es posa de manifest que «la vida és plena de cops i revessos que t’ajuden a jugar millor un punt de partit.»
Preu: 18 €