Fa nou-cents anys que va tenir lloc la consagració, el 1117, de l’església de Sant Andreu de Socarrats. És un aniversari important que ens recorda, d’entrada, que aquí i en altres sectors de la vall de Bianya, on també s’aixecaren esglésies, hi havia unes col·lectivitats humanes que anaven fent camí, treballaven per anar avançant i contribuïen a la prosperitat del territori. En som successors i, a tots, els efectes, ens hem de considerar hereus.
Quan parlem de Sant andreu de Socarrats no poden pas passar desapercebuts dos fets destacables: primer, que el topònim Socarrats és encara molt més antic que l’església; segon, que hi haguéuna església anterior a l’actual, més petita, aixecada amb materials més febles, que va ser substituïda per la qua ha arribat fins als nostres dies, romànica. Vol dir també que el cristianisme havia arrelat a les terres de Bianya després que s’hagués introduït a través de la dominació i la cultura romana. Tot això, doncs, en parla de temps molt reculats.
Al voltant del temple es va anar fornat la història de moltes generacions que amb els seus suors i un treball intens, amb la seva cooperació en els interessos compartits, va fer possible la permanència del nucli de població i la conservació d’una església que va ser i és lloc de trobada i d’unió de tots els residents a la rodalia, de tot el poble.
Preu: 20 €
